cadernera

La cadernera té la cara més acolorida de la nostre contrada, i és per això que  té a l’home de pitjor enemic. El cant bonic i harmoniós i l’atraient aspecte fan que sigui atrapada i engabiada des de sempre, i a les caderneres les estressa molt.

En algunes zones d’Espanya rep el bonic nom de colorin. El seu nom científic fa referència a la seva afició per les llavors dels cards.

mallerenga

Una de les mallerengues més conegudes és la mallerenga carbonera, un ocell insectívor molt movedís al cual també li agraden els fruits silvestres i les llavors.

fan els nius en forats d’arbres o nius per a ocells fets per l’home, ponen ous entre abril i juny i consten d’entre sis i vuit ous blancs amb taques vermelloses per tota la seva superfície. A Catalunya també si poden trobar sis mallerengues més: la mallerenga d’aigua, la mallerenga emplomallada, la mallerenga petita, la mallerenga cuallarga i la mallerenga de bigotis.

pit-roig

El pit-roig es un ocell bastant atrevit i s’hi  se't planta davant

significa que estàs en el seu territori. El mascle llueix un cofoi pitet vermell, mentres que la femella presenta colors més discrets. En algunes zones se'l  anomena posamanecs, debut a que sol colocar-se a la part alta de les eines dels pagesos, així quant remouen la terra busca cucs i insectes per a alimentar-se. a la tardor el nombre de pit-roig puja molt amb exemplars que venen del nord d’Europa.

falciot

El més aeri dels ocells europeus, ho fa pràcticament    

tot volant: menja volant, s’aparella volant i fins i tot dorm volant aprofitant els corrents d’aire.

Només es para la femella per a pondre els ous. I si un falciot caigues a terra no es podria tornar a aixecar degut a que les ales són massa llargues.

El terme “apus” vol dir “sense potes”: al final de les extremitats inferiors el falciot té una urpa per agafar-se a les parets en moment de cria. Pels nostres cels trobem parents del falciot negre,

el falciot pàl·lid i el ballester.

Orenetes

Les orenetes són ocells de cos esvelt i vol elegant, la oreneta cuablanca és molt sociable  i va en colònia.  Tenen el bec curt Peró d’obertura ample, com si fos un embut, amb el cual caçen al vol quantitat d’insectes. El seu niu es molt caracteristic fet de fang situat a sota les volades de sostres i finestres dels edificis, té forma de coco totalment tancat, amb un forat a la part superior. Les orenetes migren a l’Àfrica als mesos freds i tornen

a partir del mes de febrer. A Catalunya s’hi poden trobar diferents tipus d’orenetes com l’oreneta cua-rogenca, l’oreneta vulgar, l’oreneta de ribera i el roquerol.

pardal

El pardal es un ocell al que li agrada viure aprop dels homes, fins fa poc era ben abundant i se'l considerava l’ocell Urbà més familiar, actualment la seva població a minvat força i no s’en saben les causes.

El pardal es un ocell omnívor que es capaç de menjar aliments de procedència ben diferent.

a Catalunya es pot trobar diferents tipus de pardals

com el pardal de passa, el pardal roquer, el pardal d’ala blanca i el pardal xarrec.

la cuereta blanca

El primer ocell que us vull presentar es la cuereta blanca. La cuereta blanca es un ocell de colors blancs, negres i grisos que és troba fàcilment en masies, camps oberts i cada vegada més a les ciutats.

Fa 17,5 centímetres de llargària, 31 centímetres d’envergadura alar i pesa 23 g. Es desplaça fent petits saltets. La femella es molt semblant al mascle Peró bastant més grisa. A Catalunya si poden trobar més tipus de cueretes com la cuereta groga o la cuereta torrentera.

Jo i els ocells

Hola, em dic Paula i m'encanten els ocells. He vist molts ocells que habiten a Barcelona però també n'he vist de tropicals al Butterfly Park després us explicar-he que es, però ara us vull començar a explicar coses sobre els ocells de Catalunya.